1 de 1 copias disponibles
El Reial decret llei 14/2019, el constrenyiment de les comunitats autònomes en matèria d’utilització d’eines digitals i electròniques i l’increment del control administratiu de l’opinió i de la informació en xarxes
El present treball analitza les modificacions del nostre ordenament jurídic contingudes al Reial decret llei 14/2019 i els seus problemes tant jurídics com d’oportunitat. En concret, s’hi analitzen els dubtes de constitucionalitat per la manca de la “necessitat extraordinària i urgent” de la regulació, però també la possible afectació a l’exercici de drets fonamentals com ara les llibertats d’expressió i informació en l’àmbit digital com a conseqüència de les noves facultats de control que es reconeixen a l’Administració. Així mateix, s’estudien les restriccions imposades a les comunitats autònomes pel que fa a la utilització de determinades eines digitals i s’exposa la seua dubtosa constitucionalitat a partir de la jurisprudència tradicional del Tribunal Constitucional, recentment reiterada, sobre l’àmbit d’autonomia garantida pel que fa a la tria d’instruments electrònics de procediment com a eina d’autoorganització.
1. Context i condicions de l’aprovació del Reial decret llei 14/2019
2. La més que qüestionable extraordinària i urgent necessitat dels continguts del Reial decret llei 14/2019
3. Limitacions a les possibilitats d’autoorganització de les administracions públiques
3.1 La voluntat de convertir el DNI digital en l’únic mitjà jurídicament vàlid d’identificació digital i signatura electrònica
3.2 Restriccions per a les bases de dades i l’emmagatzemament en núvol ubicats fora del territori de la Unió Europea
3.3 Limitacions a la utilització del blockchain per part de les administracions públiques
4. Restriccions desproporcionades de drets i garanties respecte de l’activitat digital de la ciutadania
5. Conclusions
- Formato: PDF
- Número de páginas: 16
El present treball analitza les modificacions del nostre ordenament jurídic contingudes al Reial decret llei 14/2019 i els seus problemes tant jurídics com d’oportunitat. En concret, s’hi analitzen els dubtes de constitucionalitat per la manca de la “necessitat extraordinària i urgent” de la regulació, però també la possible afectació a l’exercici de drets fonamentals com ara les llibertats d’expressió i informació en l’àmbit digital com a conseqüència de les noves facultats de control que es reconeixen a l’Administració. Així mateix, s’estudien les restriccions imposades a les comunitats autònomes pel que fa a la utilització de determinades eines digitals i s’exposa la seua dubtosa constitucionalitat a partir de la jurisprudència tradicional del Tribunal Constitucional, recentment reiterada, sobre l’àmbit d’autonomia garantida pel que fa a la tria d’instruments electrònics de procediment com a eina d’autoorganització.
1. Context i condicions de l’aprovació del Reial decret llei 14/2019
2. La més que qüestionable extraordinària i urgent necessitat dels continguts del Reial decret llei 14/2019
3. Limitacions a les possibilitats d’autoorganització de les administracions públiques
3.1 La voluntat de convertir el DNI digital en l’únic mitjà jurídicament vàlid d’identificació digital i signatura electrònica
3.2 Restriccions per a les bases de dades i l’emmagatzemament en núvol ubicats fora del territori de la Unió Europea
3.3 Limitacions a la utilització del blockchain per part de les administracions públiques
4. Restriccions desproporcionades de drets i garanties respecte de l’activitat digital de la ciutadania
5. Conclusions
- Formato: PDF
- Número de páginas: 16
- Lectura offline protegida
- Lectura online
- Español
- Catalán