Les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autónomes

Totes les comunitats autònomes (CA) disposen de prestacions econòmiques de protecció social per fer front a la situació de pobresa i vulnerabilitat de les persones, les famílies i les unitats de convivència i per garantir-los els mínims d’una vida digna. Es tracta de prestacions econòmiques de dret subjectiu —la majoria—, de caràcter periòdic, condicionades al compliment dels requisits legalment establerts i al compliment de determinades obligacions. Malgrat les diferents regulacions d’aquestes prestacions econòmiques, en tots els casos es tracta d’un dret derivat del principi de cohesió social i, també en tots els casos, tenen la mateixa finalitat, vinculada a un resultat: garantir els mínims d’una vida digna a qui no disposi de recursos econòmics. L’article té per objecte l’anàlisi dels instruments legals de seguiment i d’avaluació del dret per tal de garantir l’efectivitat de la prestació econòmica, des de la perspectiva de la seva finalitat i del seu caràcter jurídic, també es fa una aproximació a uns possibles paràmetres d’avaluació aplicats a la prestació econòmica de la renda garantida de ciutadania a Catalunya i, finalment es vol posar èmfasi en l’oportunitat que suposa l’entrada en vigor de la prestació econòmica estatal de l’ingrés mínim vital.