Diccionario panhispánico del español jurídico

1 de 1 copias disponibles

Toros: entre l'espectacle públic, el patrimoni cultural i la protecció animal Comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toros

por Ridao Martín, Joan

Artículo
ISSN: 18858252
Ver otros artículos del mismo número: 54

La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditivai poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit,el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la quales projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques,algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobrela de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals.

Tabla de Contenidos

1. Introducció
2. Els motius d’impugnació
2.1 Un espectacle públic de competència estatal
2.2 Una manifestació cultural de dimensions polièdriques
3. El discutible fonament de la sentència: la prevalença de les normes estatals en matèria de patrimoni cultural
a partir de les competències compartides
4. Judici de constitucionalitat sobre les competències en matèria d’espectacles i de protecció dels animals
4.1 La competència autonòmica en matèria d’espectacles públics
4.2 La competència autonòmica en matèria de protecció dels animals
5. Conclusions


  • Formato: PDF
  • Número de páginas: 14

Agregar valoración

Para este apartado es necesario identificarse mediante la opción "Acceso" en el menú superior

La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditivai poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit,el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la quales projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques,algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobrela de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals.

Tabla de Contenidos

1. Introducció
2. Els motius d’impugnació
2.1 Un espectacle públic de competència estatal
2.2 Una manifestació cultural de dimensions polièdriques
3. El discutible fonament de la sentència: la prevalença de les normes estatals en matèria de patrimoni cultural
a partir de les competències compartides
4. Judici de constitucionalitat sobre les competències en matèria d’espectacles i de protecció dels animals
4.1 La competència autonòmica en matèria d’espectacles públics
4.2 La competència autonòmica en matèria de protecció dels animals
5. Conclusions


  • Formato: PDF
  • Número de páginas: 14
  • Lectura offline protegida
  • Lectura online

Agregar valoración

Para este apartado es necesario identificarse mediante la opción "Acceso" en el menú superior
  • Español
  • Catalán