1 de 1 copias disponibles
Procés sobiranista i Tribunal Constitucional. Anàlisi d'un impacte recíproc
Des de l’any 2013, el procés sobiranista s’ha enfrontat progressivament amb el Tribunal Constitucional i ha provocat una mutació del procés en bona part arran de les intervencions del Tribunal, que ha condicionat les iniciatives sobiranistes com cap altra institució. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la jurisprudència constitucional i, sobretot,la transformació del procés a partir de les decisions del Tribunal, les implicacions que aquestes han tingut en l’actuació de les institucions catalanes, així com l’eficàcia i els efectes de les sentències, les interlocutòries i les providències del Tribunal per controlar i frenar les aspiracions de les institucions catalanes. El procés també ha tingut un gran impacte en la posició del Tribunal i les seves funcions fruit de la seva pròpia jurisprudència i de les opcions polítique sde les institucions autonòmiques i estatals, quelcom que també es recull en aquest treball. Finalment, s’apunten les conseqüències «col·laterals» de la intervenció del Tribunal en el procés sobiranista per a molts altres àmbits del sistema constitucional espanyol.
1. El procés davant del Tribunal Constitucional
1.1 L’expressió política del procés en el marc constitucional: la Resolució 5/X, de 23 de gener de 2013, i la STC
42/2014, de 25 de març
1.1.1 L’admissió a tràmit
1.1.2 La inconstitucionalitat de la declaració de sobirania
1.1.3 La constitucionalitat del «dret a decidir» en els termes de la mateixa sentència
1.1.4 El marc constitucional del procés
1.1.5 El marc de referència del procés i la seva transformació
1.2 Les vies jurídiques d’expressió del procés: les lleis de consultes populars
1.2.1 La Sentència 31/2015, de 25 de febrer, sobre la Llei del Parlament de Catalunya 10/2014, de 26 de setembre,
de consultes populars no referendàries
1.2.2 La STC 138/2015 i els límits competencials del referèndum autonòmic, amb especial referència a les propostes
de reforma constitucional
1.2.3 La STC de 10 de maig de 2017 sobre la Llei 4/2010, de consultes per via de referèndum
1.3 L’exercici del «dret a decidir» en el marc constitucional: la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014
i la suspensió de les actuacions corresponents
1.3.1 L’objecte de la suspensió (normes de cas únic, resolucions parlamentàries i actuacions executives de normes
suspeses) i la seva finalitat (preventiva, admonitòria o executiva)
1.3.2 El contingut de la suspensió
1.3.3 Els efectes admonitoris de la suspensió i de les sentències, i el camí cap a la garantia del compliment de les resolucions
1.4 L’expressió política de ruptura expressa del marc constitucional: la desconnexió i les actuacions impugnades
1.4.1 L’inici de la consideració de la desobediència: els procediments penals derivats del 9-N
1.4.2 La Resolució del Parlament de Catalunya 1/XI, de 9 de novembre de 2015, sobre l’inici del procés polític a
Catalunya, i la corresponent STC 259/2015
1.4.3 Les resolucions parlamentàries d’impuls del procés sobiranista
1.4.4 Les previsions d’actuacions administratives vinculades amb el procés sobiranista
1.5 La fugida del control del Tribunal Constitucional: les vies de fet i les alteracions en el procediment
1.6 Els efectes de la intervenció del Tribunal Constitucional i les transformacions resultants del procés
1.6.1 La juridificació del procés
1.6.2 La il·legalització del procés
1.6.3 La dificultat d’assolir els objectius marcats
1.6.4 La manca de formalització i la reducció del debat públic
1.6.5 L’enfrontament obert amb la legalitat, el Tribunal Constitucional i els tribunals ordinaris: la desobediència
2. El Tribunal Constitucional davant del procés
2.1 L’evolució en la posició i les funcions del Tribunal Constitucional i els seus instruments
2.1.1 La definició del marc constitucional: el self-restraint del Tribunal Constitucional, la remissió al debat polític
i els apunts pro futuro
2.1.2 La definició del marc constitucional: la juridificació i la restricció de les actuacions autonòmiques
2.1.3 La funció de garantia del marc establert mitjançant la prevenció de noves actuacions contràries
2.1.4 La garantia de les resolucions dictades: compliment i execució
2.2 La posició central del Tribunal Constitucional en el conflicte sobre el procés sobiranista: un balanç
2.2.1 Les afectacions negatives sobre el Tribunal Constitucional
2.2.2 Les aportacions del Tribunal Constitucional al conflicte
2.2.3 Les carències del Tribunal Constitucional en el conflicte
3. Post scriptum: les «víctimes col·laterals» del conflicte
3.1 El debat parlamentari
3.2 Les competències autonòmiques
3.3 La democràcia directa
3.4 La funció integradora de la Constitució (vs. la funció normativa)
- Formato: PDF
- Número de páginas: 38
Des de l’any 2013, el procés sobiranista s’ha enfrontat progressivament amb el Tribunal Constitucional i ha provocat una mutació del procés en bona part arran de les intervencions del Tribunal, que ha condicionat les iniciatives sobiranistes com cap altra institució. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la jurisprudència constitucional i, sobretot,la transformació del procés a partir de les decisions del Tribunal, les implicacions que aquestes han tingut en l’actuació de les institucions catalanes, així com l’eficàcia i els efectes de les sentències, les interlocutòries i les providències del Tribunal per controlar i frenar les aspiracions de les institucions catalanes. El procés també ha tingut un gran impacte en la posició del Tribunal i les seves funcions fruit de la seva pròpia jurisprudència i de les opcions polítique sde les institucions autonòmiques i estatals, quelcom que també es recull en aquest treball. Finalment, s’apunten les conseqüències «col·laterals» de la intervenció del Tribunal en el procés sobiranista per a molts altres àmbits del sistema constitucional espanyol.
1. El procés davant del Tribunal Constitucional
1.1 L’expressió política del procés en el marc constitucional: la Resolució 5/X, de 23 de gener de 2013, i la STC
42/2014, de 25 de març
1.1.1 L’admissió a tràmit
1.1.2 La inconstitucionalitat de la declaració de sobirania
1.1.3 La constitucionalitat del «dret a decidir» en els termes de la mateixa sentència
1.1.4 El marc constitucional del procés
1.1.5 El marc de referència del procés i la seva transformació
1.2 Les vies jurídiques d’expressió del procés: les lleis de consultes populars
1.2.1 La Sentència 31/2015, de 25 de febrer, sobre la Llei del Parlament de Catalunya 10/2014, de 26 de setembre,
de consultes populars no referendàries
1.2.2 La STC 138/2015 i els límits competencials del referèndum autonòmic, amb especial referència a les propostes
de reforma constitucional
1.2.3 La STC de 10 de maig de 2017 sobre la Llei 4/2010, de consultes per via de referèndum
1.3 L’exercici del «dret a decidir» en el marc constitucional: la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014
i la suspensió de les actuacions corresponents
1.3.1 L’objecte de la suspensió (normes de cas únic, resolucions parlamentàries i actuacions executives de normes
suspeses) i la seva finalitat (preventiva, admonitòria o executiva)
1.3.2 El contingut de la suspensió
1.3.3 Els efectes admonitoris de la suspensió i de les sentències, i el camí cap a la garantia del compliment de les resolucions
1.4 L’expressió política de ruptura expressa del marc constitucional: la desconnexió i les actuacions impugnades
1.4.1 L’inici de la consideració de la desobediència: els procediments penals derivats del 9-N
1.4.2 La Resolució del Parlament de Catalunya 1/XI, de 9 de novembre de 2015, sobre l’inici del procés polític a
Catalunya, i la corresponent STC 259/2015
1.4.3 Les resolucions parlamentàries d’impuls del procés sobiranista
1.4.4 Les previsions d’actuacions administratives vinculades amb el procés sobiranista
1.5 La fugida del control del Tribunal Constitucional: les vies de fet i les alteracions en el procediment
1.6 Els efectes de la intervenció del Tribunal Constitucional i les transformacions resultants del procés
1.6.1 La juridificació del procés
1.6.2 La il·legalització del procés
1.6.3 La dificultat d’assolir els objectius marcats
1.6.4 La manca de formalització i la reducció del debat públic
1.6.5 L’enfrontament obert amb la legalitat, el Tribunal Constitucional i els tribunals ordinaris: la desobediència
2. El Tribunal Constitucional davant del procés
2.1 L’evolució en la posició i les funcions del Tribunal Constitucional i els seus instruments
2.1.1 La definició del marc constitucional: el self-restraint del Tribunal Constitucional, la remissió al debat polític
i els apunts pro futuro
2.1.2 La definició del marc constitucional: la juridificació i la restricció de les actuacions autonòmiques
2.1.3 La funció de garantia del marc establert mitjançant la prevenció de noves actuacions contràries
2.1.4 La garantia de les resolucions dictades: compliment i execució
2.2 La posició central del Tribunal Constitucional en el conflicte sobre el procés sobiranista: un balanç
2.2.1 Les afectacions negatives sobre el Tribunal Constitucional
2.2.2 Les aportacions del Tribunal Constitucional al conflicte
2.2.3 Les carències del Tribunal Constitucional en el conflicte
3. Post scriptum: les «víctimes col·laterals» del conflicte
3.1 El debat parlamentari
3.2 Les competències autonòmiques
3.3 La democràcia directa
3.4 La funció integradora de la Constitució (vs. la funció normativa)
- Formato: PDF
- Número de páginas: 38
- Lectura offline protegida
- Lectura online
- Español
- Catalán
¿Dudas o problemas de acceso?